Durant la nit ha plogut però ara sembla que escampa i les previsions de temps no són dolentes. M'equipo per si comença a ploure i surto a fer una caminada pel Montsec d'Ares. Deixo el cotxe a l'àrea d'esbarjo de la Mare de Déu de Pedra, on hi ha la Font de Pedra, des d'aquí veig l'ermita uns quants metres per sobre meu, agafo un caminet amb pedres entre boscos d'alzines, romaní i ginestell que m'hi portarà. Per ara no plou però el dia està força emboirat, els núvols van passant i a estones tapen l'ermita i la vall.
El camí va pujant amb un desnivell suau però constant, és fàcil de seguir. Poc a poc la boira es va espessint i ho va tapant tot, veig pocs metres més enllà d'on sóc, no veig l'ermita ni la vall. El camí desemboca en una pista ampla que he de seguir, quan sóc a uns quants metres de l'ermita puc intiur-la, més que no pas veure-la, enmig de la boira, no està gaire lluny. He tardat mitja hora des de l'àrea d'esbarjo al peu de l'ermita.
L’Ermita de la Mare de Déu de Pedra té els seus orígens en una construcció romànica del S. XI, remodelada durant el S. XII i que esdevingué ermita en el S. XIII. Actualment està adossada en un lateral del gran casal construït entre els segles XVII i XVIII, la façana blanca del qual és la que es veu des de la vall. Pujo al mirador de l'ermita per veure le vistes que hi ha des d'aquí, avui són blanques, només es veu boira. En el mirador hi ha un cartell amb el que es podria veure en un dia clar, m'ho hauré de creure ...
Quan baixo a l'esplanada del davant de l'ermita la boira comença a escampar. Torno enrera cap a l'encreuament del camí amb la pista per agafar, de nou, el camí cap a la Font de Gabrieló, ara tinc bones vistes de l'Ermita de Pedra i de la vall.
Quan arribo a l'encreuament de la pista amb el camí hi ha uns troncs que ajuden a superar el desnivell d'aquest respecte de la pista. A partir d'aquí puja serpentejant una bona estona, el desnivell fins la part més alta és important però es va fent bé. Les vistes, ara ja sense boira, de la vall, el poble d'Àger i l'Ermita de Pedra són impressionants. Ara ja no hi ha el bosc d'abans, només petits arbres i matolls que acompanyen les grans mates florides de romaní i ginestrell.
Arribo al punt més alt del recorregut i el paisatge canvia radicalment, ara el camí, amb un pendent molt suau al principi, avança entre un bosc d'alzines molt més esclarissat, per ràpidament començar a baixar. Ja no veig la vall d'Àger, al davant meu s'alça la part més alta de la serra del Montsec. El camí discorre per aquest espai entre els penya-segats cap al corral i la font de Gabrieló.
En aquest espai els camins queden una mica difuminats i alguns senyals són confosos, però no em costa gaire orientar-me, arribar a la font i trobar els cartells que m'indiquen la pista que he de seguir per anar cap a l'Ermita de Colobor. He tardat una hora i quart des de la cruïlla del camí amb la pista fins arribar a la font.
La pista segueix un GR i, per tant, les marques canvien de color, fins ara eren verdes i ara són vermelles. Al cap de poc veig el desviament cap al mirador de Gabrieló, a 500 m, però torna a estar tot molt emboirat i decideixo no anar-hi, segurament es veurà tot blanc una altra vegada. El camí que segueixo ara va baixant en un pendent suau fins que en un revolt distingeixo, de lluny, el santuari al qual em dirigeixo.
El camí segueix baixant, passa per sobre de l'ermita, en distingeixo clarament la teulada en un paisatge que m'agrada molt. Arribo al santuari de la mare de Déu de Colobor, una ermita que es va construïr sobre l'arbre on es va trobar una imatge de la verge. Annex a l'ermita hi havia un hostal que fou abandonat i posteriorment transformat en refugi. Ara el santuari està completament abandonat i, per dins, en ruïnes, contrastant amb la teulada que he vist fa una estona, que semblava que estava en bon estat. Des de la Font de Gabrieló fins aquí he tardat poc més d'una hora.
Arribo al desviament del Sender dels Petrolers, des de Colobor he tardat uns 50 minuts. Segueixo aquest sender, una pista ampla paral·lela a la vall, força planer al principi i desnivell suau de pujada cap al final, que em porta, en 50 minuts més, a la Font de Pedra, l'inici del camí.
Al final han estat 13'5 km, per camins senzills, tot molt ben indicat amb cartells i marques, primer blanques i verdes, i després blanques i vermelles.
A la tarda visito el nucli històric d'Àger, seguint l'itinerari del mapa, i faig una petita caminada, per fora de la vila, que enllaça el Portal de Sant Martí amb el Portal de Solsdevila, i que m'ofereix bones vistes de la vila.
A partir de la segona meitat del S. XI, quan s'erigeix el castell residencial d'Arnau Mir de Tost i la canònica de Sant Pere, la vila té un fort impuls constructiu i es converteix en una vila emmurallada amb tres portals, Pedró, Sant Martí i Solsdevila. Entro pel Portal del Pedró, un conjunt de porxos amb arcades, que donen accés a tres carrers, sobre els quals hi ha una vivenda. Em dirigeixo cap a la Plaça Major, una plaça allargada, i d'aquí segueixo el carrer Sant Martí.
Surto pel Portal de Sant Martí, la que era l'entrada principal al poble si es venia de Balaguer o Lleida per la Via Romana. Passat el portal segueixo un carrer amb cases que desemboca en un camí que té a tots dos costats horts tancats amb parets de pedra seca.
El camí es transforma en un corriol que travessa el bosc de ribera del riu Fred, passa pel costat d'un antic molí de farina i d'algunes antigues cases abandonades, abans d'arribar al Portal de Solsdevila que, de nou, em permet entrar a l'antiga vila emmurallada.
Des del portal em dirigeixo a l'església de Sant Vicenç, les primeres pedres de la qual daten del S. XI.
Finalment vaig a la zona més alta del turó, on hi ha l'antic castell i la col·legiata de Sant Pere. Només puc veure-ho des de fora, està tancat, només l'obren per a les visites guiades els caps de setmana, en faré una demà.
Surto del nucli emmurallat i vaig a la font del Pedró, un espai on s'hi pot veure la font, dos safarejos, un a cada costat del barranc, i un pont medieval. Al darrera una antiga torre de planta circular que formava part del sistema defensiu de la vila i que actualment ha quedat parcialment incrustada en un bloc de pisos modern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada