Ruta circular a Cas i Col·legiata d'Àger

Per avui les previsions de temps no eren gens bones i ahir em van anul·lar la sortida amb caiac al Congost de Mont-Rebei que havia de fer avui, però no em quedaré tancada, aprofitaré per anar d'excursió. Ahir vaig estar mirant rutes de mig dia però ha deixat de ploure i les previsions ja no són tan dolentes, sembla que no plourà fins a mitja tarda, en faré una de més llarga que ja tenia en ment.

La meva ruta comença al poble d'Àger, travesso el casc antic i surto pel Portal de Sant Martí, segueixo el mateix camí que ahir entre horts tancats amb pedra fins el Pont d’en Rossell i per una pista que aviat es divideix en dues, la que em portaria de nou al poble entrant pel Portal de Solsdevila i la que indica cap a la Via Romana i el Port d’Àger, agafo la segona. Aquesta pista em permetrà fer l’ascens per la Serra de Montclús fins el Port d’Àger tot travessant l’antiga Via Romana, una ruta secundària de la Via Augusta que venia d’Ilerda (Lleida) i seguia cap a Aeso (Isona).

Aquest camí, senyalitzat amb les marques blanca i vermella d’un GR es desvia de la pista per un petit i bonic camí entre arbres. Fins ara el camí va ascendint per un pendent constant però suau, fàcil de fer. Al cap de poca estona em trobo amb el primer tram de la Via Romana, el tram més llarg de la mateixa. Es veu com l’empedrat té una fila de lloses planes i grans al centre i als costats hi ha pedres més petites.

El dia està ennuvolat, però aquestes boires que semblava que hi havia a primera hora han anat pujant cap amunt i, per ara, no m’impedeixen tenir bones vistes cap a la vall. El camí està acolorit per nombroses flors, especialment pel romaní, la farigola i el ginestell.

Quan s'acaba el primer tram de via romana, el camí enllaça amb una pista ampla que segueixo. Em trobo amb una cruïlla de camins on no queda clar cap a on he de seguir, i no hi ha indicacions, segueixo per la que sembla la via principal i aviat trobo una senyalització que marca la Via Romana i les Torres de Cas per un camí més petit enmig del bosc. Em desvio de la pista i aviat el camí em porta al segon tram de la Via Romana, que queda molt a prop, i pràcticament transcorre en paral·lel, a la carretera que va d’Àger a Port d’Àger.

He tardat una hora i 50 minuts fins al Port d’Àger, des d’aquí tinc una magnífica panoràmica de tota la vall i el poble d’Àger, amb el Montsec d’Ares al fons, enmig dels núvols.

Des d’aquí segueixo en direcció a les Torres de Cas per una pista molt ampla que en un primer moment fa una mica de pujada però que després és planera. Aquest camí entre arbres no té massa interès, no m’aturo massa i tardo uns 50 minuts en recórrer els 4,2 km que em porten a una petita àrea de lleure davant del complex de les Torres de Cas. Recorro les restes del Castell de Cas, datat del S. XI, i veig una torre reconstruïda, en la qual es pot entrar i les restes d’una altra torre i una muralla. Aquest era un recinte de caràcter fronterer, molt més gran del que en resta avui en dia, i a redós del qual també s’hi va construir una vila.

Al costat de l’àrea de lleure hi ha l’església de Sant Jaume de Cas, una ermita romànica construïda entre els S. XI i XII, que es va restaurar per evitar que la traslladessin com a element decoratiu a una àrea de descans d’una autopista i en la qual cada any pel juliol s’hi celebra un aplec que agrupa els veïns d’Àger i els de Fontdepou. L’ermita està tancada però es pot veure el seu interior a través de l’enreixat de les dues portes.

Després de dinar em disposo a començar el descens pel camí fitat que surt just al davant de l’àrea de lleure i que em desvia a l’esquerra de la pista per la que he arribat. Quan arribo a una cruïlla segueixo cap a la dreta i vaig baixant per una pista enfangada amb amplis revolts fins que s’acaba just al davant d’un camp.

Aquí vaig resseguint el camp cap a la dreta, pel marge, fins al final i en el següent camp segueixo el marge cap a l’esquerra fins que arribo a un petit camí que s’endinsa pel bosc. Vaig seguint el corriol, ben fitat, que va baixant per un bosc molt agradable i que, en alguns trams, discorre entre murs de pedra seca.

Arribo a Santa Eugènia, una petita ermita romànica del S. XII. 

Des de l’ermita em dirigeixo a La Règola, aquí el camí s’em fa confós en alguns trams i no està massa ben senyalitzat, per sort el poble es vau clarament i, com que sé cap a on he d’anar, em vaig obrint camí per on em sembla que puc anar passant bé.

Finalment arribo a l’aflorament geològic de La Règola i al poble passant pel costat d’uns antics corrals. Visito el poble fent una passejada pels seus carrerons fins arribar a la carretera d’entrada.

Al davant mateix veig el camí que em portarà a la pista que enllaça amb Àger, és un petit caminet entre camps, al costat d’alguns murs. Aviat m’adono que serà més difícil de seguir del que em pensava, alguns camps estan tancats i sembla que el camí es vagi desviant, i quan intento seguir endavant em trobo amb camins sense sortida.

Al final desisteixo i torno a La Règola, em dirigeixo a la carretera i agafo una pista de terra paral·lela que va cap a Àger i que desemboca a la carretera un quilòmetre abans d’arribar al poble. Han estat uns 19 km, amb un desnivell de poc més de 600 metres.

Tinc el temps just d'anar a l'allotjament a dutxar-me i canviar-me abans de realitzar la visita guiada que he reservat a la Col·legiata d'Àger. La guia comença parlant dels límits d'aquesta vall, tancada per dues carenes muntanyoses i dos rius, amb un turó que al llarg de la història ha estat el punt estratègic des d'on es pot veure tota la vall. És en aquest turó on s'han trobat restes de la tribu dels ilerdets, d'un castell romà que posteriorment va ser àrab, i sobre les ruïnes del qual, durant la reconquesta, es va alçar el castell fortificat al voltant del qual va néixer el poble d'Àger.

Aquest recinte fortificat del S. XI, que combina els estils romànic i gòtic, ha anat canviant al llarg de la història. Es va començar a edificar al S. XI sota el mandat d'Arnau Mir de Tost, després de la reconquesta de la vall d'Àger, juntament amb l'església de la col·legiata. El claustre es va construir entre els segles XIV i XV.

La història d'aquest espai és molt interessant i les vistes a la vall, a la serra de Montclús i al Montsec d'Ares són impressionants. Amb aquesta visita dono el dia per finalitzat.